Ja des del segle XVI hi havia cantors i organistes a la ciutat i el cor de nois de l’escola de la catedral solia cantar als enterraments. El 1637, Cristiania (nom antic d’Oslo) contractà un músic municipal, figura que fou coneguda a partir d’aleshores amb el sobrenom popular de "Peter Trompeter" i que s’ocupava de la música interpretada durant els actes laics. L’últim músic municipal morí l’any 1839. Al llarg del segle XVIII nombrosos músics alemanys emigraren cap a països escandinaus i molts s’establiren a Cristiania. Entre ells destaca la figura d’un militar, Georg von Bertouch, compositor de cantates i de música de cambra i gran promotor de l’afecció a la música entre la burgesia local. I també començaren a organitzar-se concerts públics a la ciutat. L’any 1810 s’hi fundà el Liceu Musical, la primera societat de música estable, amb el músic municipal F.Ch. Groth al capdavant d’una orquestra formada gairebé exclusivament per afeccionats. Més endavant se’n feu càr rec W. Thrane i hi actuaren figures com O.A. Lindemann i O. Bull. A més del Liceu Musical, tant la Societat Dramàtica com el Teatre de Cristiania (1837-99) disposaven d’orquestres estables. El Teatre de Cristiania presentava també operetes i òperes i, a partir de l’any 1840, l’orquestra es reforçà amb uns quants músics professionals d’una orquestra alemanya establerts a la ciutat.
Després de la clausura del Liceu Musical, uns quants amants de la música fundaren la Societat Filharmònica (1847), que organitzava concerts per als socis i, només en comptades ocasions, per al públic en general. Per això, H. Kjerulf i J.G. Conradi convenceren alguns aficionats a la música per a constituir una entitat musical pública sota el nom de Concerts d’Abonament, que inicialment tenia 600 abonats. La Societat Filharmònica es dissolgué el 1867. L’any 1871 es fundà l’Associació de Música, gràcies a la insistència d’E. Grieg, que s’anà alternant com a director amb J. Svendsen. D’ençà del 1840 es feien molts concerts de cantates i d’oratoris a les esglésies, i es fundaren tres cors masculins: l’Associació Coral dels Estudiants Noruecs (1845), l’Associació Coral dels Artesans de Cristiania (1845) i l’Associació Coral de la Cambra de Comerç de Cristiania (1847), seguits per l’Associació Coral de les Estudiants Femenines, entre d’altres. La fundació del Nasjonaltheatret (Teatre Nacional) el 1899, amb la seva orquestra sota la direcció de Johan Halvorsen, significà molt per a la vida musical de la capital, ja que fins el 1919 també s’hi representaren òperes.
L’Òpera Còmica (1918-21) donà un impuls significatiu al gènere operístic, i molt més tard, el 1959, s’inaugurà Den Norske Opera (l’Òpera Noruega). El 1919 es fundà una entitat anomenada també Societat Filharmònica i la seva orquestra, formació encara activa amb el nom d’Oslo-Filharmonien (Filharmònica d’Oslo). L’educació musical millorà substancialment durant el segle XX, particularment després de la Segona Guerra Mundial. L’any 1883, L.M. i P. Lindeman havien fundat el Conservatori de Música, substituït el 1973 per l’Escola Superior de Música de Noruega. Altres institucions educatives importants de la capital són l’Institut de Ciències de la Música de la Universitat d’Oslo i el Barratt Dues Musikkinstitutt, creat l’any 1927. S’ha treballat molt per a millorar la formació dels professors de música de l’ensenyament bàsic i superior i actualment gairebé totes les escoles disposen d’una banda de música, orquestra i/o cor. Es calcula que un 3% de la població toca algun instrument de vent. Entre les orquestres més destacades de la ciutat, a part de l’Oslo-Filharmonien, hi ha l’Oslo Simfonietta, l’Orquestra de la Radiodifusió Noruega i l’Oslo Trio. Hi ha també nombroses entitats corals, com ara Studiokoret, Sølvguttene (Nois amb veu d’Argent de la Radiodifusió Noruega), el Cor de la Catedral d’Oslo, Grex Vocalis -sota la direcció de Carl Høgset-, Det Norske Solistkor -fundat per Knut Nystedt el 1949- i l’Oslo Gospel Choir, entre d’altres. Entre els teatres destaquen el Nasjonaltheatret, Det Norske Teatret, l’Oslo Nye Teater i el Riksteatret.
Les sales de concerts més importants són la Konserthuset (Casa de Concerts) -inaugurada el 1977- i Den Norske Opera Aulaen, que celebrava les seves funcions a l’aula de la universitat central. A Oslo tenen lloc importants festivals, concursos i cicles de concerts. Els més notables són el Festival de Música Sacra d’Oslo, l’ULTIMA Oslo Contemporary Music Festival i l’Oslo Jazzfestival. Les principals institucions i organitzacions relacionades amb la música són l’Associació de Compositors de Noruega -fundada l’any 1917-, TONO -equivalent a la Societat General d’Autors i Editors-, l’Associació de teatres i orquestres de Noruega, la Federació de Cors, la Casa de la Música i també la Rikskonsertene (Concerts Nacionals), que des del 1967 organitza nombrosos concerts públics arreu del país per tal d’afavorir l’accés de tothom a la música sense necessitat d’efectuar llargs desplaçaments. A més, promou les tradicions musicals noruegues, els músics noruecs, l’educació musical dels escolars i la col·laboració internacional en qüestions musicals, i duu a terme una important tasca pel que fa a la producció i difusió de la música. Les biblioteques musicals més importants d’Oslo són la secció de música de la Biblioteca de Deichman, la Biblioteca de l’Escola Superior de Música i la Biblioteca Nacional, que conserva la Col·lecció de Música Noruega, aquesta darrera considerada la més important del país. També hi ha alguns museus relacionats amb l’àmbit musical, entre els quals el Norsk Folkemuseum (Museu Popular de Noruega), amb una secció molt important dedicada a la música popular noruega, la Col·lecció de Música Popular Noruega.