Antic poblat saxó, la primera notícia d’Oxford és del 912 i se sap que al segle XII s’hi fundà la universitat, on la música tingué un paper important com a disciplina d’ensenyament -hi havia teòrics que es dedicaven a l’estudi dels seus aspectes filosòfics i matemàtics- i com a pràctica activa per als estudiants. Al segle XV un llicenciat havia de conèixer els elements fonamentals de la composició i a partir del 1636 fou obligatòria, per a obtenir la llicenciatura, la composició d’una peça a cinc veus amb acompanyament instrumental. Al segle XVII s’establí a la ciutat la cort de Carles I i començà la pràctica de les reunions musicals a les cases particulars, com les celebrades a casa de William Ellis, organista del Saint John’s College. Al segle XVIII hi tingueren un notable èxit els concerts públics, i Oxford comptà amb la presència de G.F. Händel, que el 1733 hi dirigí els seus oratoris Acis and Galatea, Athalia, Esther i Deborah al Sheldonian Theatre. El 1791, J. Haydn presentà i dedicà a la ciutat la Simfonia número 92, ’Oxford'.
Entre els diversos professors de música de la universitat destacaren William Crotch, director i fundador de l’Oxford Choral Society (1819), i sobretot Frederick Arthur Gore Ouseley, que reformà el sistema d’ensenyament i d’exàmens de música i contribuí decisivament a millorar el nivell de les interpretacions musicals a les esglésies anglicanes de la regió. Altres músics que es dedicaren a la música litúrgica durant el segle XIX foren W. Parratt, G. Elvey i J. Stainer, aquest darrer organista al Magdalene College i fundador de l’Oxford Philharmonic Society (1865), associació que més tard s’uní a l’Oxford Choral Society. Stainer també fou professor universitari en 1889-1900, època en la qual nasqué l’Oxford Bach Choir (1896). Cap a final de segle es crearen diverses societats musicals, com l’Oxford Musical Club (1872), l’Oxford Musical Union (1884) i l’Oxford Chamber Music Society (1898), encara activa. El 1885 s’inauguraren els concerts públics del Balliol College, que tingueren un important ressò. Al principi del segle XX la universitat tenia destacats professors com E. Walker, autor de History of Music in England (1907), H.E. Wooldridge, C.H. Lloyd i W.H. Hadow, editor de l'Oxford History of Music (1901-05). El 1946 la nova facultat de música se separà de la facultat de lletres, i avui és la principal organitzadora i coordinadora de les activitats musicals de la ciutat. A Oxford se celebra, des del 1914, un festival de música, on mantenen una notable representació els espectacles d’òpera, també gràcies a la presència del University Opera Club.
Oxford disposa d’importants biblioteques musicals, com la Bodleian Library -oberta el 1602 i que té més de cinc milions de volums-, la de l’Escola de Música, la de la Christ Church i la del New College. El 1957 s’inicià la publicació de la New Oxford History of Music, a càrrec de l’Oxford University Press, una de les editorials musicals més importants de tot el país.
L’Ashmolean Museum conserva un bon nombre d’instruments musicals, entre els quals hi ha un Stradivarius. Pel que fa als espais que acullen concerts i audicions musicals, destaquen el Sheldonian Theatre de la Universitat d’Oxford, construït entre el 1664 i el 1668, el Holywell Music Room, creat el 1748 i seu de l’Oxford ProMúsica Orchestra, i el Jaqueline Du Pré Auditorium, inaugurat el 1995 i que sovint organitza cicles temàtics i activitats didàctiques. Entre els molts conjunts actius a la ciutat cal esmentar les orquestres Oxford Philomusica, creada el 1998, l’Oxford Sinfonia, nascuda el 1984, i l’Orchestra of St. John’s (1967), així com la coral Schola Cantorum of Oxford (1960) i els diversos conjunts creats dintre de la universitat al llarg dels anys: l’Oxford University Philharmonia, l’Oxford University Chorus, l’Oxford University Wind Orchestra, l’Oxford University Jazz Orchestra i l’Oxford University Music Grup.