Per extensió, qualsevol música utilitzada en una obra escènica, expressament composta per a ella o no. Pot restar fora de l’acció teatral -a manera d’obertura, entreacte o interludi- o acompanyar-la, ja sigui subratllant-la o simplement servint-li de fons musical. El seu origen es pot situar als drames de l’antiga Grècia, però no és fins al Renaixement, en particular a les comèdies italianes de l’època, que es pot parlar pròpiament de música incidental. Al segle XX, el significat del terme s’ha estès fins a incloure la música per al cinema. Una bona part de la música incidental dels segles XIX i XX s’ha independitzat de l’obra per a la qual fou escrita, sovint en forma de suite orquestral. El somni d’una nit d’estiu, de F. Mendelssohn, L’Arlésienne, de G. Bizet, Peer Gynt, d’E. Grieg, o Pelléas et Melisande, de G. Fauré, en són alguns dels exemples més coneguts.
f
Música