Tot i que la Reforma Protestant té un caràcter essencialment teològic, Luter no oblidà destacar la importància dels aspectes litúrgics i de la música en el nou culte reformat. El mateix Luter formulà el cos teòric fonamental de la música luterana i fins i tot arribà a escriure alguns textos i, probablement, melodies. Les seves aportacions més destacades es troben en els prefacis dels reculls musicals Geistliches Gesangbüchlein ('Petit cantoral religiós', 1524) i Symphoniae iucundae ('Simfonies agradables', 1538), de Georges Rhau. Luter defensà el paper de la música en la comunicació íntima del fidel amb la divinitat. Una de les seves màximes preocupacions fou la relació entre la música i el text. El coral, que utilitza la llengua vernacla, n’és la principal forma musical.
f
Música