El concepte està amarat de la visió romàntica de la cultura i per aquesta raó hom considera aquesta música preponderantment rural i portadora de valors ètnics (música ètnica). L’anonimat i la transmissió oral són algunes de les principals característiques que habitualment li són atorgades, però cal tenir en compte que el fet que se’n desconeguin els autors no ha de fer caure en el mite romàntic de la creació col·lectiva, i que ja fa temps que es transmet també mitjançant la fixació escrita i els enregistraments sonors. Hom relaciona aquestes músiques amb funcions molt específiques pròpies de la quotidianitat (treball, entreteniment) i dels cicles de l’any i de la vida.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Padrol, Jordi: Recull de la discografia catalana vigent. II: Cançó catalana i música popular i tradicional, Barcelona 1984