Mykola Vital’ovic Lysenko

Mikola Vitaliòvitx Lissenko, Nikolaj Vital’evic rus: Lisenko
(Grin’ki Kremencuk, Poltava, 1842 — Kíev, 1912)

Compositor, pianista i etnomusicòleg ucraïnès.

Estudià física a les universitats de Khar’kov i Kíev, i música amb Wilczyk (piano) i Dmitriev (teoria). Més tard, al Conservatori de Leipzig, fou alumne de C. Reinecke i H. Richter (1866-68). De nou a Kíev, es dedicà a l’ensenyament mentre perfeccionava la instrumentació amb N. Rimskij-Korsakov (1874-76). Es dedicà a la composició i la recerca etnomusicològica sobre la música popular ucraïnesa. Musicà nombrosos poemes de Taras Ševcenko, com ara Zapovit ('Testament', 1867) i Duma ('Pensament', 1896). En memòria seva escriví diverses obres corals, com la Cantata per al 50è aniversari de la mort de Ševcenko (1911) i l'Elegia en memòria de Ševcenko, per a violí i piano (1912). Menció especial mereixen les seves òperes inspirades en N. Gogol', entre les quals destaquen Nic pold Rizdvo ('Nit de Nadal', 1874, rev. 1877-82), Taras Bulba (1880-90) i Natalka-Poltavka ('Natàlia de Poltava', 1889), al costat d’interessants òperes per a infants. Magnífic pianista, les seves peces per a piano denoten la influència de Chopin.