Fou una gran especialista en la interpretació d’obres de W.A. Mozart, D. Scarlatti i J.S. Bach. Començà els estudis amb Julian Pascal i Orlando Morgan, però rebé una important influència pedagògica de Tobias Matthay. L’any 1905 fou dirigida per sir Thomas Beecham a Londres en el Concert núm. 4 de L. van Beethoven, interpretació que constituí l’inici d’una important carrera concertística com a solista i, posteriorment, formant duo amb la seva cosina, també pianista, Irene Scharrer. Durant la Segona Guerra Mundial actuà als Lunchtime Concerts, concerts informals que tenien lloc al migdia i en els quals els intèrprets actuaven gratuïtament. A la fi de la guerra reduí el repertori prescindint dels autors contemporanis. Feu moltes transcripcions de Bach. Entre els nombrosos deixebles que tingué cal esmentar S. Kovacevich i Solomon.