nacra

f
Música

Nacra

© Fototeca.cat/ Idear

Timbal medieval de mida petita, fet de coure, fusta o terrissa, amb un cos que no sobrepassava els 25 cm de diàmetre i proveït d’una membrana de pell i un ressonador en forma de mitja esfera.

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, semiesfèric. Generalment es tocava en parelles que es disposaven als dos costats del músic penjades de la cintura, o bé a terra, i es percudia amb baquetes. D’origen àrab o sarraí, s’implantà a Occident al final del segle XII, i fou molt popular durant els segles XIII i XIV. El seu nom prové de l’àrab naqqara. En la seva difusió tingueren un paper molt important les croades. Les nacres, que avui encara es toquen al món àrab i l’Índia, foren emprades per a usos militars en campanyes bèl·liques. Al segle XVI encara eren representades en escultures o en miniatures, tocades per àngels músics.