Després d’haver començat els estudis de dret, decidí abandonar-los per dedicar-se al cant. El 1833, a Pavia, debutà com a tenor dramàtic en l’òpera Gli arabi nelle Gallie, de G. Pacini, i poc després actuà en Anna Bolena, de G. Donizetti. La seva carrera fou al principi fulgurant. Aconseguí grans èxits a tots els teatres importants d’Itàlia i també cantà a Àustria, Alemanya, Anglaterra, Espanya i França. Fou un intèrpret reclamat per molts compositors -G. Donizetti, S. Mercadante o O. Nicolai- perquè participés en les estrenes de les seves òperes. El 1843 cantà a Dresden sota la direcció de R. Wagner. Amb la soprano G. Strepponi -amb qui sovint havia compartit l’escenari- mantingué una llarga relació amorosa, fruit de la qual nasqué un fill. Es retirà el 1851 a causa d’una malaltia que li havia perjudicat la veu.