Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Cartagena (Colòmbia), viatjà a Europa i estudià al Conservatori de Música de Brussel·les i més tard a la Schola Cantorum de París. De nou a Panamà, esdevingué director de la nova Escola Nacional de Música, càrrec que ocupà entre els anys 1904 i 1918. N. Garay realitzà una tasca de recollida de material musical en diferents tribus indígenes i publicà el volum Tradiciones y cantares de Panamá (1930). Ocupà diversos càrrecs polítics d’importància, fet que li impedí de dedicar-se més a la música, i arribà a ser ministre d’Afers Estrangers de Panamà. El seu catàleg no és gaire extens i les seves obres es caracteritzen per la influència de l’impressionisme francès i per l’ús de melodies populars del seu país.