natural

adj
Música

Dit de cadascun dels instruments aeròfons que només poden produir notes diferents valent-se dels sons harmònics (sèrie delsharmònics) que la llargada fixa del seu tub permet emetre.

Tant en els instruments aeròfons de bisell com en els de broquet, en variar la velocitat de l’aire que genera el so, el tub de l’instrument pot vibrar en diferents modes i produir la nota fonamental del tub o bé algun dels seus harmònics. Aquest recurs, aprofitat pels instrumentistes i d’acord amb les característiques acústiques de cada tub, permet la producció de més o menys notes. Els instruments naturals no tenen forats, ni claus ni altres mecanismes per a variar la llargada del tub. Malgrat la seva dificultat d’ús, fins al segle XVIII van tenir un paper important en l’orquestra (trompes i trompetes naturals).