De petit fou nen cantor a la Capella Sixtina i la Capella Júlia del Vaticà. Estudià amb Ricci i Prati, i debutà el 1903 amb Linda di Chamounix. Entre el 1910 i el 1928 fou un dels grans baixos italians actius a tot Europa. La temporada del 1906 debutà a la Scala de Milà, on interpretà papers d'Aïda i Tristany i Isolda i participà en la recuperació d’obres de Gaspare Spontini i Luigi Cherubini. Un dels èxits més grans de la seva carrera l’assolí cantant Norma l’any 1912. Entre el 1909 i el 1925 actuà en diversos teatres de l’Amèrica del Sud, i del 1911 al 1912, a Chicago. Es retirà el 1938. Se’l recorda per les excel·lents interpretacions del Wotan wagnerià i el Mefistofele d’A. Boito. Era un cantant capaç d’infondre una gran tensió als papers que interpretava, de pregon poder de comunicació amb el públic, i una sorprenent vitalitat com a intèrpret. Tenia un volum molt ample i un timbre ric i variat.