Estudià amb Leo Sowerby a Chicago. El 1943 esdevingué secretari i copista de Virgil Thomson i més tard fou alumne de composició d’Aaron Copland a Tanglewood (1946-47). Acabà la seva formació musical a la Juilliard School, on es doctorà el 1949. Aquest mateix any estudià amb A. Honegger a París, ciutat on tornà després d’una estada al Marroc i on romangué entre el 1952 i el 1958. El 1958 s’instal·là a Nova York. Fou professor en diversos centres, entre d’altres l’Institut Curtis de Filadèlfia, on ingressà el 1980. Com a compositor, és conegut especialment per les seves cançons —més de 400— per a cant i piano o conjunt instrumental. La suite orquestral Air Music li valgué el Premi Pulitzer (1976). Encara que moltes de les seves obres utilitzin tècniques harmòniques avançades —acords alterats, politonalitat i un serialisme modificat—, no s’allunya gaire d’una base diatònica. És conegut a més com a escriptor, sobretot pels seus dietaris: The Paris Diary of Ned Rorem (1966), Lies: A Diary (1986-1999) i A Ned Rorem Reader (2001), i també és autor d’alguns assaigs.