Es formà al Conservatori de Música de Milà, i amplià els seus estudis al Mozarteum de Salzburg (1952-53), a més d’assistir diverses vegades al Curs Internacional de Música Contemporània a Darmstadt. Gràcies al prestigi assolit amb l’òpera Attraverso lo specchio (1961), que rebé el Premio Italia, fou reclamat per diverses universitats nord-americanes, les quals visità com a professor convidat, com ara les de Buffalo (Nova York), Michigan, San Diego (Califòrnia) i Seattle (Washington). Interessat a l’inici per la música neoclàssica i el postromanticisme, gradualment es decantà cap a altres llenguatges musicals, especialment el d’I. Stravinsky i O. Messiaen, i més tard es vinculà a l’avantguarda postweberniana.
Del conjunt de les seves composicions sobresurt la Simfonia núm. 1 (1956) per a soprano i orquestra, sobre un text de F. Nietzsche, amb la presència d’un estil vocal amb influència de G. Mahler. Les seves obres mostren la contínua investigació sonora que caracteritzà aquest autor, especialment pel que fa a qüestions tímbriques.