Pertangué a una família parisenca d’intèrprets i constructors de musettes, emparentats amb la família Hotteterre. Louis Hotteterre, oncle avi i padrí de Nicolas, li ensenyà la seva música i l’art de tornejar els instruments. El 1725 entrà a l’orquestra de l’Òpera com a oboista i sonador de musette. El 1729 obtingué el privilegi de publicació de les seves obres, i en algunes s’autoanomenà Chédeville le jeune. Fou, també, professor de musette, i en algunes ocasions els documents que s’hi refereixen l’anomenen "mestre de musette de les dames de França". La publicació "Mercure de France" del novembre del 1733 testimonia que Chédeville n’era, també, constructor i arranjador. Pel juliol del 1748 abandonà l’Òpera, encara que restà com a suplent de Grands Hautbois fins el 1777. Les obres llegades de Chédeville són generalment per a musette i/o per a organistrum. Algunes duen títols suggeridors com ara Amusements champêtres o Les galanteries amusantes. Arranjà per a musette i organistrum obres d’altres compositors, entre les quals sonates d’E.F. dall’Abaco, diversos concerts d’A. Vivaldi, moviments de dansa i àries d’òpera. En moltes d’aquestes obres també hi intervenien la flauta, l’oboè i el violí. No obstant la preponderància d’obres per als esmentats instruments populars que hi ha en el seu catàleg, cal esmentar l’existència de sis sonates per a flauta, oboè, violí i baix continu (1739).