Es guanyà el càrrec de superintendent de música del comte d’Artois, gràcies a la composició del llibret i de la música de l'opéra-comiqueLa Sorcière par hasarde (1768). Desenvolupà diverses activitats musicals: crític al "Journal de musique", "Mercure de France" i moltes altres publicacions periòdiques; editor del Calendrier musical universal ; traductor d’òperes italianes i del tractat Musico prattico de Francesco Azopardi, i llibretista d’òperes d’A. Salieri, G. Paisiello, A. Sacchini i altres. Escriví, sol o en col·laboració amb altres músics, diversos llibres i tractats musicals, entre els quals destaca Mémoire sur le Conservatoire de musique (1795). En els seus escrits prengué partit per les tendències musicals italianistes, actitud que li causà enfrontaments amb els partidaris de G.W. Gluck.