El 1771 s’instal·là a París, on entrà en contacte amb els cercles literaris. Retrospectivament, ha estat reconegut com el millor llibretista francès del seu temps, bé que llavors no fou ni el més sol·licitat ni el més valorat. El seu text més reeixit és Iphigénie en Tauride, que, musicat per Christoph W. Gluck (1779), constitueix un dels cims del gènere operístic. Guillard escriví també per a Antonio Sacchini (gdipe à Colonne, 1786; Chimène, ou Le Cid, segons l’obra de Corneille, 1783), per a Antonio Salieri (Les Horaces, també segons Corneille, 1786), per a Jean-Baptiste Lemoyne (Électre, 1782) i per a Jean-François Lesueur (La mort d’Adam, 1809), entre d’altres.