Començà la seva formació musical a Estrasburg com a nen del cor catedralici. El 1776 s’establí a París, on tingué gran èxit en els salons de la noblesa, especialment com a intèrpret dde vidre. El seu opus 1, unes sonates per a teclat, el dedicà a Maria Antonieta, esposa de Lluís XVI. Arran de la Revolució Francesa s’exilià a Londres, on es guanyà la vida com a professor i clavecinista. Tota la seva producció musical se centra en obres per a clavicèmbal o piano, vint-i-una de les quals són sonates amb violí opcional o obligat. Les primeres obres, els opus 1 a 11, es publicaren a París entre el 1773 i el 1778. El seu interès per la teoria musical és palès en l’article Clavecin, que redactà per a l'Enciclopèdia de D. Diderot i J.B. le Ronde D’Alembert, en el qual demostra un coneixement profund de la història i la mecànica de l’instrument. Fou, però, un advocat decidit a favor del piano. Les seves obres, mancades de la personalitat que caracteritza les creacions dels grans compositors, reflecteixen, però, un coneixement profund de l’ofici.