Estudià música a Sant Petersburg i a Ialta (1913-20), i posteriorment a Berlín amb F. Busoni (1922-23) i a la Sorbona de París (1924-26). El 1939 s’establí als Estats Units, on feu classes a escoles de Nova York, Annapolis i Baltimore. De nou a Europa, fou secretari general del Congrés per la Llibertat de la Cultura (1952-63) i, més endavant, director de les Berliner Festwochen (1963-68). Els últims anys treballà a les universitats de Buffalo i de Nova York. Com a compositor s’impregnà de la música del seu entorn, com es veu sobretot en els seus ballets, que palesen influència russa mentre era a Europa els anys vint, i del folklore americà els anys trenta. En les últimes dècades de la seva producció tornà a les fonts russes, amb peces com Lyric Songs (cançons amb textos d’A. Akhmatova, 1966) o Preludi, variacions i final sobre un tema de Cajkovskij (1969). Escriví algunes simfonies d’inspiració religiosa, com la Simfonia Bíblica (1941) o la tercera -A Prayer (1967)-, i també alguns concerts per a diferents instruments.