Estudià filologia romànica a la Universitat de Lieja, i després, amb C. Lévi-Strauss i E. Benveniste a l’École des Hautes Études de París i amb R. Jakobson i N. Chomsky al Massachusetts Institute of Technology. Compaginà els estudis lingüístics amb la formació musical. Nomenat professor de lingüística a la Universitat de París el 1968, impartí la docència a Vincennes i, després, a Saint Denis. Encara que no fou principalment musicòleg, feu valuoses aportacions en el camp de la semiòtica en la música. Escriví una sèrie d’articles sobre el tema, com per exemple Méthodes d’analyse en musicologie, cinc dels quals foren publicats col·lectivament en Langage, musique, poésie (París, 1972). El seu sistema d’anàlisi de la sintaxi musical ha influït decisivament en l’obra del teòric J.J. Nattiez i els seus seguidors.