A l’inici de la seva carrera cantà òperes d’A. Scarlatti a Nàpols. Entre el 1708 i el 1717 cultivà important èxits a Londres i contribuí decisivament a la difusió de l’òpera italiana a la capital anglesa. El 1711 interpretà el paper principal en l’estrena de Rinaldo, de G.F. Händel. Cantà en moltes representacions de l’òpera Amadigi, del mateix compositor. Nicolini era considerat el cantant masculí més important de la seva època. A més, era un actor consumat i un home de caràcter exemplar. Després de les seves visites a Londres, reaparegué a Roma el 1721 tot interpretant Eumene, de N. Porpora. També cantà a Venècia òperes de L. Vinci i G.M. Orlandini. Morí durant els assaigs de Salustia, la primera òpera de G.B. Pergolesi.