Deixeble de K. Jeppesen, amb qui aprengué harmonia i contrapunt, del 1921 al 1922 estudià a Viena amb Joseph Marx, gràcies al qual entrà en contacte amb el cercle d’amistats que envoltava Arnold Schönberg. Ben aviat s’involucrà en un llenguatge musical proper al de Carl Nielsen. Les Quatre simfonies i les òperes Kejserens nye klæder ('El vestit nou de l’emperador’ 1928) i Kilderejen ('El camí de la font’ 1942) es consideren les seves obres més representatives. Professor i director del Conservatori de Copenhaguen (1954), els anys 1956 i 1958 obtingué el Premi Carl Nielsen.