Vida
Del 1892 al 1900 estudià al Conservatori de Moscou, amb Sapel’nikov i Safonov (piano) i amb A. Arenskij i S. Tanejev (composició), i en sortí amb el cobejat Premi Rubinstein. Com a pianista efectuà diverses gires per Europa al principi de segle. Durant els períodes 1909-10 i 1914-17 ensenyà al mateix conservatori, períodes separats per una etapa dedicada exclusivament a la composició. El 1921 abandonà Rússia per sempre (només hi tornà el 1927 per fer-hi una sèrie de memorables concerts) i es traslladà a Berlín. Durant els anys vint i trenta oferí concerts als Estats Units, França, el Canadà i Anglaterra, país on s’establí definitivament el 1936 i on fou nomenat membre honorari de la Royal Academy of Music. Adscrit al corrent més occidentalista de la música russa, no tendí gairebé mai ni a les fórmules de caràcter folklòric ni a la música dita nacionalista que propugnaven els músics del Grup dels Cinc. Ben al contrari, seguint la seva línia familiar alemanya, fou un magnífic representant del beethovenisme (es va arribar a dir que era l’únic i autèntic Beethoven rus), tant en l’escriptura musical com en la interpretació pianística, i per això fou considerat un clar continuador de l’obra del mestre, tal com palesava en el domini de la forma sonata. Però en la seva obra també es percep clarament la influència dels romàntics, i sobretot de R. Schumann. Les seves principals aportacions són l’ús del contrapunt i el major aprofitament de les possibilitats rítmiques, però potser per això mateix la seva música fou considerada freda i una pura elucubració de tendència marcadament elitista. Pianista de talent formidable, s’inscriu en la línia dels compositors pianistes com S. Rakhmaninov (amic seu) o A. Skr’abin. També escriví un volum de reflexions estètiques titulat The Muse and the Fashion (París, 1935), de caràcter conservador i fidel al sistema tonal. De la seva producció destaquen sobretot les obres pianístiques, com les diverses sonates i els nombrosos skazki (rondalles o contes de fades), única concessió a les essències russes tan utilitzades pels defensors del nacionalisme musical. Entre les sonates més conegudes cal esmentar la Sonata-Ballada, opus 27 (1913), les sonates de l’opus 53, dites Romàntica i Minacciosa (1930-31), o la Sonata-Idylle, opus 56 (1935). Compongué també tres concerts per a piano i quasi un centenar de lieder sobre textos de J.W. Goethe, A. Puškin, H. Heine i F.W. Nietzsche. Deixà enregistrada gran part de la seva obra, interpretada per ell mateix, gràcies al mecenatge del maharajà de Mysore, que feu possible la creació de la Fundació Medtner. Aquestes gravacions són el llegat més important de música russa a l’exili, juntament amb les que feu Rakhmaninov.
Obra
Piano i orquestra
3 concerts pno. i orq. (núm. 1, do m, op. 33, 1914-18; núm. 2, do m, op. 50, 1920-27; núm. 3, mi m, op. 60, ~1940-43)
Cambra
3 Nokt’urna, vl., pno., op. 16 ('3 nocturns', 1908); 3 sonates vl. i pno. (núm. 1, si m, op. 21, 1909-10; núm. 2, sol M, op. 44, 1924; núm. 3, mi m, op. 57, 1938)
Piano
Prop de 60 obres per a pno., entre les quals: 3 Dithyramben, op. 10 ('3 ditirambes', 1898-1906); 3 Arabesken, op. 7 (1905); 2 Märchen, op. 14 ('2 contes de fades', 1906-07); 4 liričeskikh fragmenta, op. 23 ('4 fragments lírics', 1912); Sonata-Ballada, op. 27 (1913); Zabytyje motivy, vol. I, op. 38 ('Melodies oblidades', 1919); Zabytyje motivy, vol. II; op. 39 ('Melodies oblidades', 1920); Zabytyje motivy, vol. III, op. 40 ('Melodies oblidades', 1918-20?); Vtoraja improvizacija, op. 47 ('Segona improvisació', 1926); 3 gimna trudu, op. 49 ('3 himnes al treball', 1926-27?); Sonata romàntica, op. 53/1 (1930-31); Sonata minacciosa, o. 53/2 (1930-31); Romantische Skizzen für die Jugend, op. 54 ('Esbossos romàntics per als joves', 1932); Sonata-Idylle, op. 56 (1935); 2 elegii, op. 59a ('2 elegies', 1945)
Cançó
3 romansa, op. 3 ('3 cançons', 1903); 2 stikhotvorenija, op. 13 ('2 poemes', 1903-07); 9 Goethe-Lieder, op. 6 ('9 cançons de Goethe', 1904); 3 Gedichte von Heine, op. 12 ('Tres poemes de Heine', 1907); 12 pesen Gyote, op. 15 ('12 cançons de Goethe', 1908); 6 Gedichte von W. Goethe, op. 18 ('6 poemes de W. Goethe', 1910); 3 Gedichte von Nietzsche, op. 19 ('3 poemes de Nietzsche', 1910); 8 stikhotvorenij, op. 24 ('8 poemes', 1911); 7 stikhotvorenij, op. 29 ('7 poemes', 1913); 6 stikhotvorenij Puškina, op. 32 ('6 poemes de Puškin', 1913); 6 stikhotvorenij A. Pushkina, op. 36 ('6 poemes d’A. Puškin', 1918); 4 pesni, op. 45 ('4 cançons', 1923-24); 7 pesen na stikhotvorenija A. Pushkina ('7 cançons sobre poemes d’A. Puškin', 1929); 7 hinterlassene Lieder, op. 61 ('7 cançons llegades', 1940-50?)