Estudià al Conservatori de Música de Sant Petersburg amb Pr’anišnikov i Everardi, i al Conservatori de Nàpols amb A. de Roxas. El 1882 debutà amb el Philémon et Baucis de Ch.F. Gounod, a Nàpols. A partir de llavors cantà per tot Europa i l’Amèrica del Sud. A l’Òpera Imperial de Sant Petersburg triomfà amb la seva segona esposa, Medea Figner, com a parella d’escenari fins el seu divorci, l’any 1904. L’any següent es casà amb la també soprano René Radina. A partir del 1901 realitzà nombrosos enregistraments. El seu repertori predilecte era el francès i l’italià, i destacà especialment en la interpretació dels papers de Faust i Radamés. Prengué part en les estrenes de La dama de piques (1890) i Iolanta (1892), de P. Cajkovskij.