Passà pel Conservatori de Peterburg, on estudià amb N. Cerepnin i M.O. Štejnberg fins el 1917. Molt aviat centrà el seu interès en l’ús dels dotze tons i canvià l’escriptura dels sostinguts per una creu. A París, estudià amb M. Orban i M. Ravel, i finalitzà el gran oratori Le livre de vie (1925). El 1926 construí amb P. Dauvillier un instrument de sons electrònics, precedent de les ones Martenot, que anomenà croix sonore. La seva música, deutora de les concepcions universalistes d’A. Skr’abin, mostra una voluntat de millora de la condició humana i representa un cant a la pau i a la fraternitat. Deixà força peces per a creu sonora, i veié interpretat el seu Hymne mondial amb motiu de l’Exposició Universal de París del 1936. Escriví un Traité d’harmonie tonale, atonale et totale (París, 1946).