Nikolaj Vasil’evič Gogol’

Nikolai Vassílievitx Gógol (ru transcr.)
(Soročinsk, Ucraïna, 1 d’abril de 1809 — Moscou, 4 de març de 1852)

Nikolaj Vasil’evič Gogol’

© Fototeca.cat

Escriptor ucraïnès en llengua russa.

Fill d’un petit propietari aficionat a la poesia i al teatre, inicià els seus assaigs literaris a l’escola mitjana, a Poltava. A dinou anys es traslladà a Peterburg. Fracassà com a actor, fou buròcrata i pintor i es feu amic de Puškin (al qual degué la idea de L’Inspector i d’Ànimes mortes). Li conqueriren la fama els relats de Večera na khutore bliz Dikan’ki (‘Vetllades a la caseria de Dikanka’, 1831-32), Soročinskaja Jarmarka (‘La fira de Soročinsk’), Večer nakanune Ivana kupala (‘La nit de Sant Joan’) i sis més. Volgué dedicar-se a la història, però el 1835 abandonà la universitat, on era professor ajudant, i es consagrà a la literatura.

Publicà relats de les sèries Mirgorod (1835; quatre, entre els quals el poema èpic Taras Bul’ba) i Arabeski (set, entre ells Nos, ‘El nas’, 1836, i Šinel, ‘El capot’, 1842), que representen el pas de Gogol’ al realisme crític (n’és el creador al seu país). Escriví comèdies, com Revizor (‘L’inspector’, 1836) i Zenit’ba (‘El casament’, 1842). Viatjà per Europa; a Roma escriví una gran part de la seva obra cabdal: Mërtvye duši (‘Ànimes mortes’, 1842), imatge sarcàstica de la Rússia feudal.

Torturat per les preocupacions religioses, escriví articles i Vybrannye mesta iz perepiski s. druz’jami (‘Fragments de la meva correspondència amb els amics’, 1847), que el convertiren en “puntal de l’obscurantisme i de l’autocràcia tsarista”, segons Belinskij. Feu un viatge a Jerusalem (1848). En un moment de depressió cremà el manuscrit de la segona part d’Ànimes mortes i al cap de dues setmanes morí.

Gogol’ i la música

Fou un dels primers a recopilar cançons populars ucraïneses amb un criteri musicològic i promogué el nacionalisme musical rus. Molts compositors coetanis i posteriors s’han basat en els textos de Gogol’ per donar forma a les seves composicions. Així, el drama Taras Bul’ba ha inspirat diverses òperes, entre les quals hi ha la composta per Mykola Lysenko (1890) i la rapsòdia orquestral de Leoš Janáček (1915-18); la comèdia Nos (‘El nas’) es transformà en l’òpera homònima de Dmitrij Šostakovič (1930); la narració Soročinskaja Jarmarka (‘La fira de Soročinsk’) es convertí en l’òpera del mateix nom de Modest Musorgskij (1880), el qual també compongué música per a la comèdia Ženit’ba (‘El casament’), el 1868, i el monòleg Zapiski sumasšedšego (‘Diari d’un boig’) donà lloc a l’òpera d’igual títol de Humphrey Searle (1958), etc.