Estudià orgue i composició als conservatoris de Palerm i Florència i es llicencià en història de l’art a la Universitat de Florència el 1931. Fou professor d’història de la música i bibliotecari en diversos conservatoris i universitats. Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Santa Cecília, de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i la de Societat de Musicologia Americana, entre d’altres. Fou investit doctor honoris causa pel Holy Cross College (1970) i les universitats de Chicago (1975), Cambridge (1985), Princeton (1987) i Urbino (1996). Autor de nombrosos llibres i articles, fou una autoritat en els camps de la polifonia del Renaixement i de l’òpera barroca, i influí en la formació de destacats musicòlegs nord-americans.