Vida
Nascut en el si d’una família de músics, fou deixeble d’I. Pizzetti i A. Casella a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, centre on es diplomà el 1929. Gràcies a una beca, del 1930 al 1932 estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia. De nou a Itàlia, es llicencià en lletres a la Universitat de Milà i el 1937 començà a impartir classes al Conservatori de Bari. Gran creador de melodies, Rota és conegut sobretot com a compositor de bandes sonores, entre les quals destaquen les de La dolce vita (F. Fellini 1960), Rocco e i suoi fratelli (L. Visconti 1960), Il Gattopardo (L. Visconti 1963), Giulietta degli spiriti (F. Fellini 1965), Giulietta e Romeo (F. Zeffirelli 1968) i la primera i segona part de The Godfather (F.F. Coppola 1972 i 1974), entre d’altres. També escriví òperes -Ariodante (1942), Torquemada (1943), Il cappello di paglia di Firenze (1955), La visita meravigliosa (1970), Napoli milionaria (1977)-, ballets -La rappresentazione di Adamo ed Eva (1957), Amor di poeta (1978)-, obres per a orquestra i obres vocals, com l’oratori de joventut L’infanzia di San Giovanni Battista, estrenat el 1923.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Latorre, José María: Nino Rota: la imagen de la música, Montesinos Editor, Barcelona 1989