nocturn

m
Música

Al segle XVIII, nom que rebien les obres musicals pensades per a ser interpretades a la nit, normalment a l’aire lliure.

Mozart compongué diverses obres instrumentals amb aquest títol (Notturno, KV 286/269a, Eine kleine Nachtmusik, KV 525, etc.), així com una petita col·lecció de sis obres vocals amb acompanyament d’instruments de vent. Altres obres importants d’aquest gènere són els vuit nocturns (Hob. II: 25-32) que J. Haydn dedicà al rei de Nàpols. Generalment, les obres que duen aquest títol estan compostes en forma de serenata (cinc o més moviments) o divertimento (de dos a quatre).