Inicià els estudis de piano a cinc anys d’edat i debutà a sis anys. Gràcies a una beca, pogué anar a estudiar a la Universitat de Harvard, on fou deixeble de composició d’Irving Fine i Walter Piston. Estudià piano al Conservatori de Música de Nova Anglaterra i posteriorment es traslladà a París, on s’establí i estudià amb Nadia Boulanger. El 1953 i el 1954 aconseguí el premi de composició Lili Boulanger i el 1959 obtingué el primer premi del Concurs de Joves Compositors de l’Orquestra de Louisville. En el seu repertori destaca la interpretació de l’obra de M. Ravel, C. Debussy, A. Copland i I. Stravinsky. També excel·lí com a acompanyant de cantants de lied. Dugué a terme nombrosos enregistraments, tant de música per a piano sol com de música de cambra —en algunes ocasions amb el pianista Christian Ivaldi— o vocal. Sobresurt la gravació que feu de la integral de les sonates de F. Schubert, de C. Debussy, de M. Ravel i també de música contemporània, sobretot composicions de Jean Barraqué. Com a compositor, conreà nombrosos gèneres: el ballet, la música de cambra, l’oratori, la música vocal o el concert. Entre les seves composicions destaquen les obres vocals Quatre cants sobre Baudelaire, Tres cants de Shakespeare i Quatre balades. Fou professor en algunes universitats nord-americanes, entre d’altres la Cornell University i el Dartmouth College. El 1991 li fou concedit el premi de la Fundació Charles Oulmont, el 1998 fou nomenat comanador de l’orde de les Arts i les Lletres pel Ministeri d’Afers Culturals de França i el 1999 obtingué el Gran Premi de la Música de la Vila de París com a reconeixement al conjunt de la seva trajectòria professional. L’any 2002 es nacionalitzà francès.