El noh es desenvolupà especialment al llarg dels segles XIV i XV com a evolució d’anteriors formes de drames dansats amb rerefons religiós procedents dels segles XII i XIII i derivats del san-yue xinès, introduït al Japó al segle VIII. La temàtica del teatre noh pot ser de tipus religiós, llegendari o realista. Els actors, més que no pas representar el seu paper en el sentit del teatre occidental, suggereixen mitjançant l’ús constant d’elements simbòlics i metafòrics la trama argumental, que el públic, generalment, ja coneix d’antuvi. Per això els diàlegs, complementats amb la figura del narrador, són més aviat escassos i tenen com una de les principals funcions emmarcar els elements coreogràfics i musicals.
Música