El seu angle d’escriptura no és fix, si bé en els manuscrits més antics es tendeix a l’ascensió vertical i al descens oblic. Els neumes que utilitza s’anaren transformant amb el temps. Els d’època més tardana destaquen per la forma estilitzada i la tendència a la diastematia i a la desaparició de les formes en bucle i de l'scandicus lligat; en certs casos, els neumes lligats són reemplaçats per altres de punts, fruit de la influència de la notació aquitana, que al final del segle XII originà una notació mixta, pròxima a la quadrada. La presència, tant en la notació catalana com en la hispana, d’un tipus vertical de neumes en bucle amb significat idèntic planteja la qüestió de si la primera derivà de la segona. No obstant això, el fet que s’hagi conservat una quinzena aproximada de fragments amb neumes catalans datables entre el final del segle IX i el final del X, deixa oberta la possibilitat que tant la notació hispana com la catalana tinguin un tronc comú.
f
Música