notació dasiana

f
Música

Sistema de notació que es coneix sobretot perquè és l’emprat en els tractats Musica Enchiriadis i Scolica Enchiriadis, del segle IX, per a descriure els primers exemples de polifonia (organa) de la història de la música occidental.

El seu component bàsic és grec, la prosodia daseia, que una vegada modificat serveix per a designar les notes que componen el tetracord bàsic de l’escala que utilitza aquest tipus de notació: re2-mi2-fa2-sol2; els signes que representen les notes dels dos tetracords i mig superiors i del tetracord inferior són els mateixos que els del tetracord bàsic, però girats cap a un costat o l’altre. Els signes de la notació dasiana es col·loquen alineats verticalment a l’esquerra, i les síl·labes del text que es canta, en línies horitzontals o trencades, a la seva dreta.