Inclou tots aquells tipus de notació neumàtica escrita in campo aperto, és a dir, en un espai desproveït de línies horitzontals, els neumes de la qual guarden entre ells una certa relació d’alçada; el seu contrari és la notació adiastemàtica. Algunes notacions diastemàtiques, especialment les que utilitzen neumes de tipus accent, poden ser molt vagues; d’altres, com l’aquitana, que empra neumes de punts, són gairebé tan precises com aquelles que s’escriuen en el tetragrama. L’afany d’escriure els neumes de forma espaiada cada vegada amb més precisió dugué a l’ús de dues línies que representen determinades notes; si bé en un principi el seu significat era variable i s’indicava per mitjà d’una lletra, ben aviat passaren a indicar el do3 i la seva quinta inferior, el fa2.
f
Música