obert

m
Música

En alguns instruments de vent-metall, especialment la trompa, terme usat en oposició a ’tapat’ o bouché per a indicar l’emissió del so sense obstruir amb la mà el pavelló de l’instrument.

En la partitura, després d’un passatge bouché, s’escriu una ’o’ (ouvert) damunt les notes per a indicar la tornada a aquesta forma d’emissió.