Intèrpret de violí des de molt petit, perfeccionà la seva tècnica a l’Acadèmia de Música de Budapest, centre on, a més, estudià composició amb Z. Kodály. Es graduà el 1927 i aquest mateix any es traslladà a Alemanya. Durant la dècada següent estrenà com a solista moltes obres contemporànies en concerts arreu d’Europa. Des del 1938 centrà la seva activitat interpretativa i docent a Palestina i a Israel. Entre els guardons que li foren atorgats destaca el primer premi de l’Estat d’Israel (1954). Fortament influït per B. Bartók i Z. Kodály, escriví el Concertino per a corda (1932), les Quatre cançons populars (1939), In memoriam (1947) i altres peces de cambra. El 1960 s’endinsà en el dodecatonisme (Salms, 1960; Imatges, 1960), però sense seguir estrictament els seus principis. Els darrers anys de la seva vida adoptà el serialisme i feu ús també del microtonalisme, el dodecatonisme, els clústers i les tècniques aleatòries.