Vida
S’inicià en l’estudi del violí a l’edat de cinc anys, i quan en tenia nou debutà a la Societat Harmònica de Bergen. La seva tècnica violinística, molt personal, li fou infosa per N. Eriksen, J.H. Poulsen i M. Ludholm, darrers deixebles de G.B. Viotti i P. Baillot. També aprengué tècniques dels intèrprets populars de viola d’arc de Bergen, com ara Torgeir Augundson, del qual fins i tot aprengué danses populars. L’any 1828 es traslladà a Christiania (Oslo) per a ingressar a la universitat, tot iniciant la carrera de director d’orquestra. En aquesta època compongué les primeres obres de clara vocació nacionalista com l'Himne a la llibertat. De fet, es disposà a aconseguir amb la música la independència de Noruega.
En la seva primera estada a París, on portà un violí noruec de Hardanger amb cordes de ressonància per simpatia, conegué el virtuosisme de Paganini. Amb enormes dificultats per a poder-se mantenir, i malalt, deixà París i continuà el viatge vers Suïssa i Itàlia, on introduí algunes modificacions en el seu violí: un pont molt baix a semblança dels instruments populars noruecs, i augment de la llargada i el pes de l’arquet. Això li permeté interpretar amb molta facilitat dobles i triples cordes. A Bolonya entrà en contacte amb el violinista Ch.A. de Bériot i la cantant Maria Malibran, els quals preuaren la seva tècnica. Les primeres audicions del seu Concert per a violí en la M foren ben acollides. Quan retornà a París, el 1835, oferí un concert a l’Òpera, on fins llavors tan sols havia tocat Paganini. S’anuncià com a violinista noruec, i tota la premsa francesa començà a interessar-se pel fet nacionalista d’aquest país. Inicià així la carrera internacional amb concerts arreu d’Europa i els Estats Units. Tocà davant de R. Schumann i F. Mendelssohn i entrà en contacte amb F. Liszt. Durant l’any 1845 actuà a Barcelona, al Teatre de la Santa Creu. Després de les revolucions del 1848, retornà a Noruega, on compongué una obra emblemàtica per al nacionalisme noruec, Et Saeterbes/og. L’any 1850 obrí el Teatre Noruec a Bergen, amb la intenció d’oferir obres escrites en noruec, i contractà Ibsen com a autor. L’empresa feu fallida. Dins dels seus particulars afanys hi hagué també l’establiment d’una colònia noruega als EUA patrocinada per ell. Bull dirigí els primers estudis d’E. Grieg, i ajudà l’escriptor B. Bjørnson. Entre altres projectes seus, hi havia la fundació del conservatori noruec, o l’establiment de l’ensenyament de l’escandinau a la Universitat de Wisconsin. El seu caràcter arrauxat queda exemplificat en el concert que oferí des de dalt de la piràmide de Kheops al rei Òscar de Noruega, el 1876. La seva obra compositiva respon al seu caràcter de virtuós, de tipus improvisador, amb desequilibris formals, però amb un pregon sentit melòdic; algunes cançons seves, com I ensomme stunde ('En moments de solitud'), han passat al repertori de cançons noruegues populars.
Obra
Violí
Capriccio fantastico (1834); Quartet fantasia (1834); Recuerdos de la Habana (1847); La verbena de San Juan (1847)
Violí amb acompanyament
Souvenirs de Norvège (1832-33); Adagio religioso, vl., orq., op. 1 (1834); 2 concerts per a violí (la M, 1834; mi m, 1841); Recitativo, adagio amorosa con polacca guerriera, vl., orq. (1835); Fantaisie et variations de bravoure sur un thème de Bellini, vl., orq., op. 3 (1843); Nocturne, vl., orq./pno., op. 2 (publ. 1843); La mélancolie, vl., pno. (arranj. de la cançó ’En moments de solitud', s.d.); Et Saeterbesøg ('Una estada a les pastures de les muntanyes', 1848)
Música vocal
Hymne til frineden ('Himne a la llibertat', 1829); Kunstens magt, v., pno. ('El poder de l’art'); Hommage à Moscou, v., orq., vl. (1866)
Bibliografia
- Braekstad, H.L.: Ole Bull: biografisk skitse, Bergen 1885
- Grinde, N.: Norsk musikkhistoire, Oslo 1971
- Linge, O.: Olle Bull, Oslo 1953