ombra

*

f

Música

Estil propi del Classicisme i el Barroc que consisteix a suggerir escenes evocadores dels esperits, els déus, els càstigs, etc., per a crear en l’oient sentiments de terror.

Estil específic de l’òpera, es caracteritza per la utilització, en la veu humana, d’exclamacions, pauses llargues i melodies arpegiades, generalment formant part d’un recitatiu acompanyat. Des del punt de vista instrumental és habitual, sobretot, el trèmolo dels instruments d’arc doblats pels instruments de vent. Es troben escenes d'ombra en òperes com L’Orfeo de C. Monteverdi, Orfeo i Eurídice de C.W. Gluck i Don Giovanni de W.A. Mozart.