Fomentada especialment per J.B. Lully en les seves òperes, el primer que creà una opéra-ballet fou, però, el compositor provençal A. Campra amb L’Europe galante (1697), obra que, pel fet d’ésser estrenada a l’Òpera, adquirí caràcter normatiu i establí el model que fou seguit després pel mateix Campra (Les Fêtes vénitiennes, 1710) i per molts altres compositors francesos, entre els quals es distingí J.Ph. Rameau, amb títols com Les Indes galantes (1735). En aquest tipus d’òpera, l’argument (els usos amorosos en diferents països europeus -L’Europe galante- o a tot el món -Les Indes galantes-) solia ser un simple pretext per al desenvolupament de l’acció coreogràfica o un mer fil conductor -d’escassa entitat dramàtica- de la successió dels diferents números ballats o cantats. Encara que després del segle XVIII el gènere gairebé desaparegué, ocasionalment se n’ha escrit alguna obra més, sobretot a França.
f
Música