Quan l’ordre inclou una sola corda s’anomena ordre senzill; si en té dues, ordre doble; si en té tres, triple, etc.
En els instruments d’encordat senzill, el nombre d’ordres correspon al nombre de cordes. Aquest recurs de multiplicar les cordes que donen la mateixa nota té com a objectiu l’increment de la sonoritat de l’instrument, així com l’obtenció d’un color sonor més ric. Els parcials de cada corda, pel fet de no coincidir exactament, produeixen petites interferències que enriqueixen el timbre resultant. Les cordes de cada ordre solen afinar-se a l’uníson o a l’octava.
En molts instruments de la família de les cítares sense mànec amb caixa de ressonància (saltiri i piano), el nombre de cordes pot arribar a tres i quatre per ordre. En els instruments amb mànec fixat a la caixa de ressonància (llaüts, guitarres i mandolines), com també en les arpes, els diferents ordres no sobrepassen normalment les dues cordes. En els instruments d’arquet, per qüestions mecàniques del pas de l’arc, els ordres són gairebé sempre senzills.