Fou fundat a Barcelona el 1901, arran d’una actuació de l’Orfeó Català al Teatre del Cercle de Sants, i promogut pels ambients catalanistes. El seu fundador i primer director fou Estanislau Mateu, a qui succeïren Llorenç Carbonell, Manuel Bosser i Normand Solé. Del 1926 al 1958 n’assumí la direcció Antoni Pérez Moya, el qual seguiren Elisard Sala -fins el 1964- i Enric Ribó -fins el 1982-. Des d’aquest darrer any, la direcció de la formació és a càrrec de Montserrat Tous i Alsina. El seu repertori inclou les cançons tradicionals catalanes i la música coral universal des del Renaixement fins als nostres dies. Ha actuat juntament amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, i ha tingut com a directors convidats personalitats de la talla d’Eduard Toldrà, Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Enric Casals i Albert Argudo. Entre les seves interpretacions destaquen el Llanto por la muerte de Ignacio Sánchez Mejías, de F. García Lorca, amb música d’Enric Ribó, El Pessebre, de Pau Casals, i el Magníficat d’A. Vivaldi, entre moltes altres obres. Ha actuat a tot l’Estat espanyol i també a França, Andorra, Luxemburg, Holanda, Bèlgica, Alemanya, Rússia i el Vaticà.