Fou una refundació de la casa Elizgaray d’Azpeitia (Guipúscoa) duta a terme per Ramón González de Amezúa que, poc després, absorbí el taller de tubs de la vídua d’Antoni Estadella i l’obrador d’orgueneria d’Antoni Alberdi, ambdós barcelonins. Aviat copà tota l’activitat del ram dins l’Estat espanyol, intentant una certa reacció contra l’orgue romàntic i un apropament a la tradició hispànica, sense assolir-ho, ja que calia retornar a la transmissió mecànica, als salmers de corredores i a un tractament més emparentat amb la vella escola. Tot l’esforç es reduí a la substitució del sistema pneumàtic per l’elèctric i a recuperar alguns jocs que havien caigut en desús, però tractats amb la mateixa tècnica i gust que els altres jocs romàntics. Disposà de bons operaris, entre els quals els catalans Rafael Puignau i Francesc Benaque (pare i fill).