En el moment de la seva creació, formava part del Comitè de la Ràdio de la Unió Soviètica i no fou fins el 1953 que adquirí la denominació d’Orquestra Filharmònica de Moscou (OFM). Sota la direcció de Samosud presentà obres dels nous compositors soviètics, sense oblidar els concerts de música d’òpera, que molt sovint oferien títols poc coneguts pel públic de la Unió Soviètica. El 1958 Kirill Kondrasin començà una intensa relació amb l’OFM, que el dugué a esdevenir-ne director musical del 1960 al 1975. Kondrasin modernitzà l’orquestra, que a partir de llavors es presentà a les principals sales del món, amb un repertori centrat principalment en la música contemporània. Dimitrij Kitajenko substituí Kondrašin l’any 1976 com a director musical de l’OFM i amb ell la formació inicià una nova etapa, caracteritzada per la força que el director sabé imbuir en els músics. Sota la seva direcció es presentaren per primera vegada a l’URSS obres com ara la Messa di Gloria, de G. Puccini, la Simfonia número 8, de G. Mahler, o la Simfonia Turangalila, d’O. Messiaen. El 1990 Kitajenko abandonà el càrrec de director musical, que fou ocupat per Vasilij Sinajskij, sota la direcció del qual l’orquestra emprengué nombroses gires internacionals: els Estats Units i Itàlia el 1992, l’Amèrica llatina, Àsia i Europa el 1993 i de nou Europa, els Estats Units i el Japó el 1994. El 1996 visità novament l’Estat espanyol i la Gran Bretanya. Des del 1998 el lloc de director musical l’ocupa Jurij Simonov. El repertori de l’orquestra inclou des dels clàssics de la música russa fins a les obres de compositors com A. Copland, L. Bernstein o G. Gershwin, passant per l’escola contemporània russa o les avantguardes soviètiques i europees.