Inicialment era una orquestra de cambra -Orquestra de Cambra Gulbenkian- composta per dotze instrumentistes (corda i baix continu). Progressivament ampliada, el 1971 adoptà la denominació d’Orquestra Gulbenkian. Té seixanta-sis membres, nombre ampliable segons les necessitats del programa. Aquest tipus de formació, a mig camí entre l’orquestra de cambra i la simfònica, els permet presentar les obres del període clàssic en versions més properes a les originals. No obstant això, el seu repertori inclou també la música romàntica i molta música del segle XX. Especialitzada en la interpretació d’obres inèdites o poc conegudes, ha estrenat composicions d’autors com L. Berio, K. Penderecki o I. Xenakis, entre altres. Anualment l’Orquestra Gulbenkian ofereix una temporada de concerts a l’Auditori de la Fundació Calouste Gulbenkian, i sovint intervé en espectacles d’òpera. A més, es dedica a la difusió de la música clàssica arreu de Portugal, i ha tocat en sales de concerts de tot el món. També cal destacar els nombrosíssims enregistraments, que li han reportat els guardons més preuats, entre els quals el Grand Prix National du Disque, el Grand Prix de l’Académie Nationale du Disque Lyrique, el Prix Berlioz o l’Orphée d’Or. L’Orquestra Gulbenkian ha estat dirigida per les batutes de Claudio Scimone (1979-86), director honorari des del 1987, i Muhai Tang (1988-2001). A partir de la temporada 2002-03 el responsable n’és Lawrence Foster. Michael Zilm n’és el principal director convidat.