Compaginà els estudis de filologia i estètica amb els de música. Feu composició amb Z. Fibich (1895-1900), de qui, amb el temps, esdevingué col·laborador i amic. Exercí de professor de txec i d’alemany, però finalment es dedicà a la música de manera exclusiva. Dirigí l’Òpera del Teatre Vinohrady de Praga i la del Teatre Nacional del 1920 al 1935. En aquests quinze anys programà i dirigí nombroses òperes d’autors contemporanis seus, com Wozzeck, d’A. Berg, o obres de Z. Fibich, V. Novák i L. Janácek. La seva producció s’anà desenvolupant des del neoromanticisme, amb paleta orquestral brillant i una estricta harmonia de base folklòrica txeca, fins a l’explosió estètica de l’impressionisme francès i la influència de G. Mahler, com es palesa en Krížová cesta ('Via crucis', 1928), obra ja pròxima a l’expressionisme alemany. En el terreny de l’òpera destaquen Poupe ('La noia', 1912), La llegenda d’Erin (1921) i Honzovo království ('El regne de Honza', 1928-33); també cal esmentar el melodrama Balada ceská ('Balada txeca', 1905), a partir del text de Jan Neruda, o els poemes simfònics Pohádka o Šemíku ('El conte de Šemik', 1898) i Leto ('Estiu', 1925-26).