Estudià a la seva ciutat natal amb T. Lierhammer i G. Graarud. El 1937 debutà a Gera (Turíngia) amb Les noces de Fígaro, i un any després fou contractat a Nuremberg. Després de la Segona Guerra Mundial interpretà el paper d’ermità d'El caçador furtiu, de C.M. von Weber a l’Òpera de Viena (1947). Als anys cinquanta cantà a Bayreuth i la Scala de Milà, tot compaginant les seves aparicions amb les que realitzà al Festival de Salzburg de manera ininterrompuda entre el 1948 i el 1964. Es destacà en el repertori alemany (R. Wagner i R. Strauss), però també fou un Dulcamara (L’elisir d’amore) i un Leporello (Don Giovanni) de referència, paper aquest últim que immortalitzà en cinema amb la versió de l’òpera de Mozart dirigida per Paul Czinner (1955). La seva veu fou la característica del baix baríton (tessitura intermèdia entre les dues més greus masculines) o baix-cantant.