Inicià els seus estudis musicals amb la seva mare, professora de música. Més tard amplià els seus coneixements amb G. Quintano i E. van Dooren. Al llarg de la seva vida, a través d’articles i conferències, promocionà els compositors xilens i el folklore del seu país natal. Creà diverses revistes, entre les quals "La Revista Nueva" (1925), on defensà l’avantguardisme, tant pel que fa a la música com en altres manifestacions artístiques. Home d’idees progressistes, ocupà diversos càrrecs públics, entre els quals destaca el de secretari de cultura de la Federación Obrera de Chile. Com a compositor fou eclèctic i dins del seu catàleg es poden trobar des de peces dodecatòniques fins a propostes molt més tradicionals. En el conjunt de la seva obra destaquen Rapsodia chilena (1937), per a piano i orquestra, l’òpera La sugestión (1959) i cançons com Primavera del ayer (1980), per a veu i piano.