Terme encunyat per N. Slonimsky en el seu llibre Music since 1900 (1938) per a designar la lliure utilització de les set notes de l’escala diatònica sense les restriccions melòdiques, harmòniques o contrapuntístiques pròpies de l’harmonia funcional.
Amb aquest terme, Slonimsky pretén descriure aspectes tècnics i estilístics d’autors com ara S. Prokov’ef, I. Stravinsky o D. Šostakovič (vegeu l’exemple 6b d’harmonia).