Com P. Metastasio, per qui fou influït, fou alumne de Gian Vincenzo Gravina. Debutà el 1714 amb la serenata Sacrificio a Venere, musicada per Giovanni Battista Bononcini. El 1715 anà a Anglaterra, on el 1719 fou nomenat poeta de la Royal Academy of Music. Escriví una trentena de llibrets -sovint reelaboracions de textos d’Apostolo Zeno i d’altres llibretistes- per a G.F. Händel (Floridante, 1722; Scipione, 1726; Riccardo primo, Rè d’Inghilterra, 1727; Deidamia, 1741), Bononcini (Astarto, 1715; Griselda, 1722), Nicola Porpora (Arianna in Nasso, 1733; Polifemo, 1735; La festa d’Imeneo, 1736) i d’altres. El 1744 retornà a Itàlia i abandonà l’activitat relacionada amb la música escènica. Fou apreciat sobretot per la seva obra poètica (Rime, 1717) i com a difusor d’obres mestres de la literatura italiana a Anglaterra, més que no pas com a llibretista.