Home de gran cultura, tal vegada era membre de la família florentina dels Leoni. Cap al 1404 formava part del seguici del cardenal Angelo Acciaiuoli a Roma. Degué relacionar-se amb la família florentina dels Capponi, ja que la principal font de les seves obres, el manuscrit Pit (París, Bibl. Nationale, it. 568), fou originalment propietat seva. La seva única obra datable és el madrigal Godi, Firençe, escrit el 1406 amb motiu de la conquesta de la ciutat de Pisa per part de Florència. Compongué onze madrigals, vint-i-dues balades i dos fragments litúrgics, però també se li atribueixen algunes altres peces, entre les quals quinze balades. El seu estil es desenvolupà conjuntament amb el de Francesco Landini, amb qui presenta notables paral·lelismes, com ara la conjugació d’elements tradicionals i moderns i la fusió de l’estil italià amb el francès, que dominà en les seves darreres obres. És autor del tractat Ars ad adiscendum contrapunctum. Es creu que tingué alguna intervenció en la recopilació del repertori del còdex Squarcialupi, el més important dels del Trecento musical italià.